 |
 |
|
|
El Poble Nou del Delta.................................... |
|
|
Aquesta vila de creació més recent que les altres poblacions del Delta, és situada a 8 kilómetres de Sant Carles de la Ràpita entre les llacunes de l´Encanyissada i la Tancada i esdevé un indret d´obligada visita quan ens apropem a les terres humides del delta.
La petita població de Poble Nou del Delta pertany al municipi d´Amposta i per conèixer la seva história ens hem de remuntar als anys de l´època de la colonització del delta. En aquells temps aquestes terres eren terrenys pantanosos, amb fang i aigua, dues característiques ,molt apropiades per a l´acumulació de bactèries, que feien precaria la salud dels seus pocs habitants. Quan aquest sóls van ser pensats per ser destinats al cultiu de l`arròs i es van haver de transformar, no eren moltes les persones que se sentien atretes per la idea de començar una nova vida en condicions tan minses. L`Estat, aleshores, va incentivar les persones valentes que es van decidir a provar sort en aquest indret. Els colons que hi anessin a viure i transformessin la terra en zona de cultiu rebrien a canvi terreny i habitatge.
Per aquest motiu, a mitjans del segle XX, concretament l´any 1955, L´Institut Nacional de Colonització va crear la població de Villafranco del Delta que avui coneixem amb el nom de Poble Nou del Delta. Villafranco era un topònim en honor del llavors cabdill Francisco Franco, com es feia en aquells temps de dictadura en molts carrers i ciutats per agradar al règim. |
 |
|
Platges i Dunes................................................ |
|
|
Quan els sediments transportats pel riu entren en contacte amb la mar, van perdent força i es l´onatge marí qui s´encarrega de depositar-los i redistribuir-los al llarg del litoral, formant la platja.
Al Delta trobem extenses platges sorrenques, on s´ha originat el paisatge dunar més extens de Catalunya, que sens dubte s´ha convertit en l´ambient que aporta major importancia internacional al Parc pel seu excepcional estat de conservació. Les dunes depenen de la seva proximitat al mar i de la influència dels vents, que transporten els sediments de les platges terra endins formant petits promontoris de sorra. Aquest efecte i dinamismo fan imposible l´arrelament de qualsevol tipus de vegetació, donant lloc a les dunes móbils.
Més lluny d´aquesta influència, les dunes són mès estables i apareixen unes comunitats vegetals, anomenades psamòfiles, que s´han d´adaptar a les dures condicions de vida que imponen les particularitats físiques del substrat: certa mobilitat del sól, alta permeabilitat i elevat índex de reflexió solar. Aquestes plantes, com ara el jull de platja, el borró i el lliri de mar, creixen sobre les dunes més elevades. A la reraduna es forma una eplèndida comunitat vegetal, que a la primavera i a l´estiu presenten flors d´una extraordinària bellesa, com ara l´ungla de gat i el limoniastre.
La fauna de les dunes és molt variada amb la presència d´alguns coleòpters de gran mida, Així com d´alguns rèptils, com ara la sargantana cua-roja i la sargantana cua-llarga. Les platges i les dunes acullen grans concentracions de xatracs, gavines i limícoles, que utilitzen aquest espais per fer els seus nius i per alimentar-se tant a l´interior de la mar com a la zona de trencada de les ones. |
 |
|
El Mar i la Badia ............................................ |
|
|
Al Delta, el litoral está format per dos ambients marins diferenciats: d´una banda, la Mediterrània es projecta en una mar oberta, que és la principal influència actual de la dinámica del Delta; i de l´altra, dues penínsulas de sorra van tancant la mar, formant dues badies, la del Fangar i la dels Alfacs.
Les aigües de la costa, exposades a una gran renovació, son riques en nutrients, que alimenten la gran concentració d´algues planctóniques que constitueixen la base de la cadena tròfica marina, formada per una gran varietat de grups zoològics. Als fons arenosos i mòbils s´instal.len mol.luscs filtradors, com ara tellerines, cloïses, cargols i ous marins , que sòn molt apreciats pels pescadors. A mar oberta la fauna piscícola té una de les poblacions mès denses de la Mediterrània, entre les quals les mès comercials són el llenguado, la sardina, el seitó, la dorada, el moll, etc. En aquestes aigües també habiten alguns cetacis, com ara el dofí. Entre les tortugues marines, la tortuga careta és la més freqüent, tot i que és una espècie en situació molt delicada a tota la Mediterània.
A l´interior de les badies les aigües són més tranquil.les i estancades. La profunditat varia d´un a vuit metres i el fons está cobert d´extenses praderas d´alguer, que converteixen aquest ecosistema tan fértil en l´origen de l´alta diversitat biològica.
Aquestes condicions favorables són aprofitades tant pels ocells marins que hit troben aliment, com per l´home que, a banda d´explotar els recursos directamente, instal.la plataformes de cultius marins, principalment musclos. |
|
Les Llacunes.................................................... |
|
|
Les llacunes del Delta són basses litorals conectades directament amb la mar i envoltades pels arrossars, circumstàncies que determinen la seva delimitació de la frontera entre el medi marí i el medi aquàtic continental. Aquestes llacunes de naturalesa salina reben durant el cicle productiu de l´arrós, de març a octubre, grans aportacions d´aigua dolça, la qual cosa provoca oscil.lacions en el nivell de salinitat.
Aquesta variació de nivells i de profunditat, que normalment és de 40 a 100 cm, fa que els vegetals que ocupen aquest ecosistemas siguien diversos segons les seves preferències aquàtiques. D´aquesta forma trobem els helòfits, que poblen els marges d´aquest ambient, i els hidròfits, que són els vegetals que creixen completament submergits en l´aigua. A les zones més profundes es formen praderas de macròfits, plantes que reven el nom local de llapons, que , juntament amb els organismes microscòpics que s´hi desenvolupen, són l´aliment de molts peixos i ocells.
Les basses són un gran aparador durant tot l´any de l´ornitofauna del Delta. A l´hivern grans concentracions d´anàtids, fotges, corbs marins i flamencs es complementen a la primavera i a l´estiu amb les colònies de cria d´ardèids i fumarells.
La llacuna és un dels ambients amb més variabilitat ictiològica per la relació que s´estableix amb els canvis de les condicions físico-químiques de les seves aigües. Espècies, com ara llisses , llobarros, dorades, anguiles, llenguados i carpes, poblen la bassa i són capturades pels pescadors de la Confraria de Sant Pere, que té la concessió de la pesca a les llacunes des del mes d´octubre fins al març. |
 |
|
L'Arrossar........................................................ |
|
|
Amb 21.000 ha. De cultiu, l´arrossar és l´ambient que domina la fisonomía del Delta i representa un ecosistema de gran importancia, ja que la necessitat d´estar inundat de forma permanent durant tot el procés productiu, fa que actuï com un aiguamoll temporal. Aquesta preséncia d´aigua dolça afavoreix que els arrossars estiguin poblats de milers d´organismes (algues, crustacis, insectes…) que es converteixen en un recurs alimentari per a la subsistencia d´una part molt important de l´avifauna, sobretot dels ardèids, làirds i anàtids.
El cicle de l´arrós s´inicia al novembre, quand després de la collita es tanca el pas de l´aigua i comença la dessecació dels camps. A l´hivern milers d´ànecs, limícoles, fotges, àrdeits i gavines hi arriben per alimentar-se- A l´abril, els camps s´inunden fins que la plana sembla un immens mirall, on tornen les aus migratòries, els peixos i els amfibis; és el moment de sembrar els camps. Al juny els arrossars ja han crescut i estan verds. A l´agost, l´època de cria ja ha passat, els polls i els adults s´hi refugien de el calor, sota les espigues daurades. Al setembre en comença la collita, mentre que les aus estivals se´n van i arriben les hivernants.
Juntament amb la planta de l´arrós creixen altres vegetals que el pagés local anomena males herbes, les quals, igual que l´arrós, tenen un origen tropical de procedència ja sigue africana, asiàtica o afro-asiàtica. Les més comunes són la xufa Cyperus longus, el mill Echinochloa cruz-galli, la presseguera Ammania coccinea i la llengua d´oca Potamogetum nodosus.
En definitiva, el cultiu de l´arrós, a banda de permetre la conservació de l´ecosistema i l´equilibri de l´ornitofauna del Delta, fa una funció importantísima de control i reducció de l´index de salinitat del sól, i, evidentment, la seva continuïtat és bàsica i vital per al manteniment de la gent del Delta. |
|
|
|
|
El Parc Natural del Delta de l´Ebre.............. |
|
|
El paisatge del Delta té una forta personalitat. Les terres totalment planes li donen un aspecte particular. Els extenssos arrossars, cambien segons les estacions, (terrosos al hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu), dominen la fisonomia del Delta. A la banda litoral trobem uns dels paisatjes més atractius de la Mediterrànea: grans llacunes envoltades per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica trobem grans extensions de sòls salins amb salobrars i platges llargues i desertes, amb dunes coronades de borró i altres plantes ben adaptades al medi.
Els ocells del Delta tenen una importància quantitativa i qualitativa de relevància internacional. El Delta plega algunes de les colònies de cria d’ocells marins més importans de la Mediterrànea. Al Delta s’han observat més de tres-cents cinquanta espècies de les prop de les sis-centes que existèixen a tota Europa. |
 |
|
Els Ambients Naturals.................................... |
|
|
| El delta de l´Ebre és una àrea extraordinàriament plana que presenta unes característiques físico-químiques diferents i canviants resultants de la confluencia de dos medis tan oposats com el marí i el continental, la qual cosa ha determinat que aquest espai, relativament reduït, reuneixi una diversitat d´ambients que fan d´aquest aiguamoll una zona d´interés internacional: riu, mar, radies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres i ullals, formen el paisatge natural del Delta i acullen una gran diversitat d´organismes adaptats als diferentes ambients que genera la gran riqueza d´espècies que cualifica el Delta. Peró, s´ha d´especificar que amb la forta humanització i la transformació de la major part de la plana deltaica en terrenys de conreus s´han afegit nous ambients que han esdevingut ecosistemes de gran importancia per a la diversitat de la flora i fauna: l´arrossar i l´horta. |
 |
|
El Riu............................................................... |
|
|
El riu Ebre és l´eix principal al voltant del qual gira tota la vida del Delta. En els trenta últims quilòmetres del seu curs, l´Ebre recorre la plana deltaica fins arribar a la desembocadura, on es produeix la barreja entre l´ aigua dolça continental i l´aigua salada marina. Aquest fenòmen determina que en aquest últim tram fluvial es produeixi una gradació de la salinitat, que provoca la variació d´espècies diferents que s´adapten a les aigües típicament continentals, d´intercanvi o própiament marines. Aquest fenòmen s´esdevé també en altres punts del Delta, com ara les llacunees o els desguassos.
L´ecosistema fluvial comprén dos ambients molt diferenciats: l´ambient ripari, representat pel bosc de ribera , i l´ambient aquàtic fluvial.
La distribució del bosc de ribera ve definida per la influència de la salinitat. A la zona més continental, d´aigües més dolces, creixen principalment álbers, oms, verns, freixes, salzes, pollancres i vimeneres. En canvi, a la part on la influéncia marina es manifesta obertament, el bosc s´empobreix i és substituït per baladres i tamarits. Aquest ambient, peró, ha estat transformat quasi totalment per cultius d´horta i actualment només en trobem vestigis a l´illa de Gràcia, Buda i , sobretot, a l´illa de Sapinya.
L´ecosistema aquàtic és un ambient molt ric que conserva denses poblacions de fitoplàncton, invertebrats i cloïses, com ara la margaritifera auricularia, única població que encara queda al món. A més , al riu conviuen diverses espècies de peixos autòctons, com ara l´anguila, el barb, la carpa i la llissa, i d´altres introduïts per l´home, com ara el silur i la gambúsia. L´ambient fluvial, igual que l´extensa xarxa de reg que transporta l´aigua dolça per tot el Delta, constitueix un ambient favorable per als anfibis, serps i tortugues aquàtiques, entre altres, que hi troben llocs d´alimentació i refugi. |
 |
|
El Salobrar i les Salines................................. |
|
|
Situat a la zona de reraduna, al limit amb la platja, el salobrar o sosar és un ambient que es troba sota la influència marina directa. Els sòls argillosos-llimosos que ocupa són sovint inundats, i , per tant, el grau de salinitat és molt elevat. En aquest ambient creixen les plantes halòfiles, que tenen dues estratègies d´adaptació: d´una banda, les que acumulen sals i aigua als seus teixits, com ara les salicòrnies; i d´altra, les que escreten activament la sal, com ara els limòniums. Aquest ambients presenten un dels grups de vegetació mès amenaçats a Europa, per la qual cosa el delta de l´Ebre està considerat d´importància internacional per a la conservació d´aquest tipus d´hàbitats. Aquí perviuen algunes plantes de gran interés, com ara la cirialera vera, el limònium, el limoniastre i la sosa de flor, que només creix a l´hemidelta sud.
Els sosars són, a més, el lloc de cria d´espècies d´interés com ara el corriol camanegre, la perdiu de mar i el xatrac menut, i són el lloc d´alimentació per al limícoles i diversos grups d´aus marines.
A les zones properes a la mar les terres queden molts cops inundades durant mesos. Amb l´evaporació, puja la concentració salina del sól fins que s´hi formen els cristals a la superficie, produint-se de manera natural la sal.
En l´actualitat l´ùnica salina del Delta productiva comercialment és la de la Trinitat, a la punta de la Banya. Amb una producció anual de 50.000 Tm. Les salines sòn l´habitat de microorganismes, com ara petits cucs i crustacis, que alimenten espècies tan valuoses com ara el flamenc, el bec d´alena i l´ànec blanc. |
 |
|
Els Ullals......................................................... |
|
|
Els ullals són afloraments d´aigua dolça que apareixen a les zones de torberes. Aquestes sorgències s´originen de les aigües de la pluja, que s´infliltren a través de les roques permeables de les muntanyes. En xocar amb els sediments impermeables, el flux d´aigua subterrània emergéis a la superficie, formant-hi unes bassetes circulars, que suggereixen la forma d´un ull, dón prové el seu nom.
Al Delta els ullals se situen al límit entre la plana deltaica i el continent, i es formen de les pluges de la serralada Montsià i dels Ports. Aquests tenen una fondària que oscil.la entre el 2,5 i els 6m., i un diàmetre entre els 5 i 55 m. Quant a la flora i a la fauna, presenta diferéncies notables amb la resta de la plana deltaica. Les espècies que s´adapten a aquest microhàbitat necesiten les condicions de les aigües dolces i cristal.lines i de la seva temperatura constant durant tot l´any, que és de 17 a 18º C. La seva flora és molt peculiar, amb les sorprenents nimfea blanca i la utriculària, única planta insectívora del Delta. Els ullals són , a més, l´hàbitat de diverses espécies de endémiques de la península Ibèrica, que estan en perill d´extinció.
La fertilitat de les terres de torba que envolten els ullas n´ha condicionat l´aprofitament per a l´agricultura, la qual cosa dificulta la seva conservació. |
 |
|
L'Horta............................................................ |
|
|
Normalment es localitza en la zona de contacte amb la plataforma continental, Així con també sobre les ribes fluvials, on l´estructura del sòl és més elevada, menys salina i més productiva. El paisatge d´horta, format per hortalisses i fruiters, está integrat en petites parcel.les distribuïdes dins una trama urbana bastant dispersa, malgrat que hi hagi alguns latifundis producte del pla de sanejament dels anys 50 i 60.
L´apropiació per al conreu d´horta de les terres fèrtils limítrofes al riu ha estat la causa de la degradació i desaparició en molts trams fluvials del bosc de ribera que antigament poblava les seves ribes. Una bona part de les plantes que es cultiven són americanes, com ara la patatera, la tomatera, la ferrolera, o asiàtiques, com ara els citrics o la melonera.
La fauna invertebrada asociada als cultius d´horta s´alimenta de les espècies cultivades. Exemples típics en són els cargols, l´escarabat de la patata i l´eruga de la col. Els ocells són el grup de vertebrats més diversificats on destaquen la merla, la cadernera i la vistosa puput, entre d´altres.
Aquest espai humanitzat s´ha convertit en un altre ambient representatitu de la diversitat ecològica del Delta. |
|
